Vestigis
2024 / 2025
En realitat a un vestigi li cal un espai i un temps dilatat per ser, per fer-se present. És part d’un cicle que té molt a veure amb la natura. Quan es produeix, i en la seva formació s’escurça el temps o es redueix l’espai, per qui el viu esdevé traumàtic i el dolor inevitable.
El procés en aquests esgrafiats parteix de contradiccions aparents. Separar la foscor de la llum per a veure-hi sense arribar a encegar-nos. Esborrar per dibuixar. Gratar per modelar. Treure per construir. Posar llum per acaronar la foscor.
Ombres
2016 / 2019
Conjunt de dibuixos que neixen com a seqüeles de nigrum. Un ressò que s’endinsa en la dilució de la forma en el gest.
In albis (obres del projecte multim)
2019
«In albis» forma part de l’univers, del cosmos on neix «multim».
«multim» representa les relacions invisibles i complexes entre l’individu i el col·lectiu, on les agrupacions conformen entitats pròpies. Reflexionar sobre què és real i què no, sobre els lligams subtils entre individus, sobre la importància integradora de la dona, sobre l’individu com a gota en el mar del col·lectiu.
Nigrum
2010
«Opus nigrum» o «l’oeuvre au noir» o el treball sota la taula.
Els antics alquimistes parlaven d’opus nigrum, de transformar el plom en or com a metàfora del dur procés d’il·luminar les ombres interiors. Les ombres interiors distreuen la percepció íntima i personal sobre nosaltres mateixos i del món i dels altres.
Un camí per dissoldre la màscara.
Crisàlides
2002 – 2006
Les crisàlides s’endinsen per una banda en la necessitat de buidar i per l’altra en la valoració de la pell com a cuirassa, però també com a frontera i lloc d’intercanvi.
Són dibuixos que acompanyen els inicis de Diàlegs i de Pell a Escultura.